La majoria dels pares ens preocupem pel desenvolupament dels nostres fills. Ens preguntem si el nostre nen aprèn prou ràpid, si hi ha algun aspecte on el nostre fill no està al nivell dels altres o si hi ha alguna cosa que estiguem fent incorrectament. No obstant això, el primer i més important que hem de tenir en compte sempre és que cada nen és un món i la seva evolució com a persona és diferent a la de la resta de nens.

Aquesta pressió que ens posem perquè els nostres fills sàpiguen “el que els correspon” a la seva edat no és positiva, ja que és una pressió que es transmet al nen, sense estar preparat. La realitat és que la infància no hauria de ser una carrera, i hauríem treure’ns de sobre aquesta cultura competitiva en la qual estem submergits.

Llavors , què és el que hauria de saber un nen de 4 anys ?

- Ha de saber que és estimat, incondicional i completament .
- Ha de saber que està fora de perill, que la seva família sempre li donarà suport, que pot experimentar i que té dret a equivocar-se.
- Ha de saber que pot riure, que pot fer el brètol, que pot utilitzar la seva imaginació lliurement.
- Ha de saber el que li agrada i tenir la seguretat que li deixaran dedicar-s’hi. Si no li ve de gust aprendre els números, els pares han de adonar-se que ja els aprendrà, gairebé sense voler, i deixar que en canvi es dediqui a les naus espacials, els dinosaures, a gaudir un conte, o jugar amb fang.

I què han de saber els pares ?

- Necessiten saber que cada nen és un món i evoluciona com a persona al seu ritme, i que un aspecte on el nen va per darrere, no un retard del nen, ni un fracàs dels pares.
- Ser el nen més llest o més estudiós de la classe no sempre és sinònim de felicitat, deixa el nen traçar el seu propi camí, amb el nostre suport . Deixem enrere obsessions competitives.
- El millor estímul per als nens és compartir temps amb ells, passar temps junts, jugant, corrent o llegint (com ja vam comentar en aquest post sobre el foment de la lectura). Que creixin envoltats de llibres, natura, estris artístics i llibertat per explorar. Ser companys de viatge, ja que la millor manera d’aprendre és experimentant .

Finalment , Què saben normalment els nens de 4 anys ?

Durant aquesta època de la infància ( preescolar ) els nens estan ansiosos per aprendre i experimentar de tot. A aquesta edat corren, salten, llancen la pilota amb les mans, i comencen a tenir més control sobre tot el seu cos i a experimentar accions amb més precisió, com pujar o baixar cremalleres o cordar un botó .

Emocionalment, és la fase dels amics imaginaris, necessiten sentir-se importants i estimats. Gaudeixen pretenent ser adults importants com mare, pare, el doctor, el carter o el policia.

Intel·lectualment parlant, a aquesta edat els nens fan moltes preguntes ” Com ? ” , “Per què ? “. A aquesta edat entenen conceptes bàsics com ara números, mida, pes, color, textura, distància i temps. Estan en ple desenvolupament de la seva capacitat de raonar.

En conclusió, els nens aprenen el que tenen al voltant, i la idea que tots han de saber aquestes llistes de coses a una edat concreta és una tonteria. Tanmateix, si volem que les aprengui, el que hem de fer és introduir-les en la vida normal, jugar amb elles, i les absorbirà de manera natural.